No miris enrere

No miris enrere és un thriller sentimental amb el mateix protagonista de la primera novel·la de David Casillo -El cel de l'infern (1999)-: el militant llibertari Dani Cajal. El temps, peró, ha canviat vertiginosament en els darrers vint anys i aquell Dani Cajal que havia  viatjat de la presó Model a la Nicaragua de la revolució sandinista ara es guanya la vida a Barcelona fent de periodista i escriptor. Al mateix temps, manté una relació difícil amb una jove amant, Clara, filla d'un escriptor de l'exili republicá. Ambientada en el canvi de segle, la novel·la parteix de la mort d'un amic íntim de Cajal a la presó de Saragossa. La investigació sobre les causes d'aquesta mort el  durá a retrobar-se amb vells amics de la lluita política i a recuperar els perfils d'un passat on la nostálgia s'acaba convertint en una malaltia de la consciéncia. A través d'una successió de paisatges que van de la Barcelona de la dubtosa transformació olímpica  fins a Rio de Janeiro i ciutats diverses del Marroc, la novel·la evoluciona pels camins d'un thriller poderós i dinámic, on els descobriments de la própia indagació i la confusió del protagonista se'ns mostren en una prosa cálida i ágil.Alguns fragments de l'obra seleccionats per l'autor:Fragment 1. Capítol 2, pág. 29 "En un temps dominat pel narcicisme, l'amor havia estat per a nosaltres una mena de  presumpció del que podríem arribar a estimar una persona, peró la majoria de les vegades havia acabat sent una font de dolor i d'enganys, un cop continuat al nostre orgull afeblit. Em desconcertava  la relació amb Clara, i jo buscava els justificants a les diferéncies  que ens separaven: l'edat, l'educació, el país, la religió... Tópics que només servien per tranquil·litzar-me esporádicament cada cop que es produïa una nova crisi."Fragment 2. Capítol 2, pág. 87 "El barri on  vaig néixer també havia estat el barri de la meva perdició. Per aquests carrers vaig deambular en la meva joventut, immers en nits com  aquesta en qué els punks que es reunien als bars dels carrers del vell Poblenou buscaven brega en tuguris negres i acabaven la nit barallant-se amb les bosses d'escombraries."